Un viatge en globus sobrevolant 40 volcans
El nostre pilot Josep Puntí, gerent de l'empresa de vol en globus Aicat.cat, en algunes ocasions realitza vols per a altres empreses. En aquesta ocasió, va realitzar el vol que va donar peu al següent article d'El Mundo. Trobareu l'article traduït al català en aquest post, creiem us pot ser d'interés.
Si ho penses bé, no hi ha millor mitjà de transport per explorar la Garrotxa que un globus aerostàtic. Al cap ia la fi és la calor del foc el que fa surar la vela en l'aire. El mateix foc que ha modelat aquesta comarca gironina, el millor paisatge volcànic de la península Ibèrica, amb més de 40 cons volcànics i més de 20 colades de lava.
Tal profusió de volcans i l'exuberància natural que els envolta és digna de veure des de la barqueta d'un globus. I el lloc ideal per a l'enlairament és Olot, la capital de la comarca.
La cita, com dicta el vent, és a l'alba. A les 7 del matí, als peus del volcà Croscat ja estan inflant les enormes veles a les instal·lacions de Vol de Coloms. Amb l'atmosfera freda i tranquil·la, les flamarades del cremador són la principal banda sonora mentre s'aixequen les primeres llums de l'alba.
És el moment també d'explicar al passatger les regles, que no són moltes, d'aquest joc màgic de volar en globus. Perquè viatjar a mercè del vent és per sobre de tot plaent. Una altra cosa és aterrar, però fins i tot aquest moment clau es supera fàcilment mirant en direcció contrària a l'avanç del globus, agafant-bé a les nanses de la cistella i flexionant una mica les cames.
El nostre pilot, Josep Punti, té més de 3.000 hores de vol que apuntalen el seu sentit de l'humor i propicien les bromes als passatgers a bord. "Si noteu que es mou la cistella són les meves cames", diu. "Quantes vegades has fet això?", Li pregunten: "Amb aquestes tres", respon.
Però si hi ha certa tensió en els primers metres d'ascens aviat es dissipa davant el paisatge que es comença a intuir: la frondosa massa verda del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Els seus cons rodons, perfectes, entapissats de boscos, semblen el decorat perfecte d'uns dibuixos animats.
Aviat deixem enrere Olot, les seves cases modernistes, l'escola de pintura, la cuina volcànica amb producte local i, naturalment, el que ens ha portat fins aquí: els seus quatre volcans. Un d'ells, el Montsacopa s'albira en tota la seva esplendor.
El pilot ens assenyala també un altre dels més coneguts de la comarca, el Santa Margarida, de 682 metres d'altitud, que amaga una petita ermita del segle XV en el fons del seu cràter. I al seu costat, el poble de Santa Pau, enfilat en un petit cingle.
Estem a 1.700 metres d'altura i sentim als gossos bordar. "El so no xoca amb res", diu Puntí, per explicar per què s'escolta tot malgrat l'altura. Hi ha onze municipis al parc natural, i dominen absolutament l'estampa les rouredes, fagedes i alzinars. Per als reticents a les altures, hi ha també 28 itineraris per explorar aquest paisatge arran de terra
